Adéu, blog!!

Ja fa dies que hem tornat, però ens ha quedat pendent tancar aquest quadern de viatge, que quedarà com a part dels nostres records de Nova Zelanda. Han estat 5 setmanes intenses de descobrir un país que ens ha omplit el cor de bellesa. D’ençà que som a casa, molta gent ens ha demanat què ens ha semblat NZ, com ha estat l’experiència de fer un llarg viatge amb infants, si ho tornariem a repetir….i ens falten paraules per a explicar com de fantàstic ha estat! Ens passa com a na clàudia, que sols és capaç de dir “super bé!!”.

El temps que hem passat a Nova Zelanda quedarà gravat a la nostra memòria, ple de paisatges espectaculars: boscs, llacs, fiords, muntanyes (escarpades i dures, però també rodonetes i verdes, suaus turons esponjosos i roques punxagudes) volcans, gèisers, rius, aigües termals, coves amb cuques de llum, constel.lacions al cel brillant…I tot a l’abast, tot senzill! Ens ha faltat temps per rodar una mica més, i a estones, ens hauria agradat poder fer un trecking més llarg, una ruta en piraigua o en bici, o sortir a correr moltes hores; però compartir tots aquests records amb en pep i na clàudia no se pot comparar amb res de tot això, ja hi tornarem quan ens jubilem.

I no només això! Compartir l’experiéncia amb els fiolbaltasar ha estat una passada, és curiós viatjar en grup, perquè amb ells, vèiem i fèiem coses que tots sols no hauríem pogut. I no només perquè fossim més, sinó perquè inevitablement, ens obrien el nostre punt de vista, ens feien ampliar l’horitzó! Ara ho pens, i se me posa la pell de gallina…

  

I ha estat molt, molt gratificant compartir el viatge amb els que ens heu seguit, al blog o com fos…i ens heu fet arribar els vostres comentaris, missatges i telefonades. Ens hem sentit molt acompanyats i no vos podeu ni imaginar la il.lusió que ens feia saber que vos agradava llegir-mos…

Això s’acaba…el darrer post va quedar a la ruta per la illa nord: rotorua, whakapapa (volcà tongariro), taupo i waitomo. A Waitomo vàrem al.lucinar amb les coves plenesde cuques de llum, tan guapes i perfectes, que pareixien artificials! Na paula i jo vàrem fer de guiris intrèpides i vàrem fer un rafting amb donut per una part de les coves, a les fosques i per l’aigua ben fresqueta!

  
I acabada la ruta, tornàrem a Auckland! Des d’allà, vam anar a Piha Beach, una platja d’arena negra i surfers preciosa…

  
Els darrers dies ens vam dedicar a fer VACANCES de les vacanves: menjar molt (si, encara més)

  
Anar de compres…

  
I passejar per la city i voltants, veure kiwis (al zoo, al natural no ho hem aconseguit!)

  
I preparar el viatge de tornada, acomiadarmos de na sol, na lola , na paula i en josemaria, i la família Lang , els nostres estimats amfitrions a Auckland!

I, ja de tornada, gaudir de dos dies a hong kong, per menjar dim sums d’estrella michelin i flipar per darrera vegada amb el cutrelux hongkonita…

 
I c’est fini…

Un gran plaer! 

Avui partim cap a Mallorca

Avui a les 6 deixava els baltasar fiol a l’aerport. Després men he anat a correr pel barri, compra pa i xismes .I em fet el darrer berana, un poc desastros tots tenim polls, oooooooooooooooooooooooooh. Toco tratament multifamiliar.

Ja vos comentarem com ha anat. Es pollosos mos embarcam avui vespre a les 11:30 cap a Hong cong.

Vos pas enllaç del darrer video q he pogut fer.

http://youtu.be/d5ouqegLuY0

Tour per la Illa nord

Recollim la caravana dels Fiolbaltasar, i encetam ruta per la illa nord…tenim tal quantitat de fotos meravelloses d’aquests 7 dies, de tots els llocs que hem trobat: Rotorua, tongariro national park, taupo i waitomo, més tots els poblets, muntanyes i rius que hem trobat pel camí…Ells en caravana i noltros en tenda o caseta d càmping. Aquí també celebren Pasqua i els holidays park, fins ara bastant tranquilets, penjaven el cartell de no vacancies!

El primer dia partim direcció Rotorua, i pel camí aturàrem a Matamata, que és el meu nom maorí, I a més, és també un poblet famós per Hobbiton, els freakis del senyor dels anells ja m’entendreu!

    

Rotorua és famós per la seva olor a sofre, les seves aigües termals i gèisers i els seus llogarets maorís. Passàrem mooolt de temps en remull! Es fascinant veure que per qualsevol racó trobes forats fumejants i manantials d’aigua a punt de bullir, en pep-peixet va gaudir més que ningú!

      

De Rotorua, carretera cap al sud, a Whakapapa (nom maorí den Gustau, clar). Aquest és el poble dels volcans, i es troba enclavat ben endins del parc nacional del Tongariro. De cami cap allà, vàrem fer uns amics maorís ben peculiars i encantadors que ens van dir: “tell people in Spain that you’ve met real maori people”, plens d’orgull. I motius no els en falten: aconseguiren arribar a NZ, per ells Arotearoa, molts de segles abans que els colons anglesos!

       

Continuarà, segur, però un altre dia…

Auckland

Ens vam despedir de la illa sud amb una volta per Castel Hill, una zona d’escalada que es total. Ens ho vam passar bomba jugant amb les seves formes i els seus forats curiosos.

   

                

Arribar a una ciutat després de tnats de dies trotant per les muntanyes és una sensació estranya. Et trobes com a  fora de lloc, perquè realment no estam fets per estar a la ciutat. En qualsevol cas, Auckland és una ciutat construida damunt 500 volcans i se nota el seu clima quasi tropical en l’abundància dels seus parcs i llacs…ens vam convertir en turistes fascinets i un poc xocats pel ritme intens de la city!

   

 

A més, hem d’admetre que tornar a les comoditats sempre fa il.lusió. La casa on estam és fantàstica, està pensada per a gaudir de grans espais i tots els luxes! Si inclús tenim jacuzzi a la terrassa! Els propietaris, na Sarah i en Bodo, van ser a ca nostra l’estiu passat, i són una parella fantàstica. Hem passat el cap de setmana amb ells a la seva casa de Pauanui, a la Península de Coromandel, un enclau de platges llargues i daurades, d’ones i corrents oceàniques i turons frondosos per tots els voltants.

Des de Pauanui hem anat a Cathedral Cove i a la Hot Water Beach, llocs que la Lonely Planet marca com a imprescindibles per la seva espectacularitat…i per això hi peregrinam tots els guiris. La sort que tenim és que ara no és temporada alta: ha començat la tardor i no trobam gaire gent enlloc. L’inconvenient és que en un mateis dia nedam a l’oceà i ens torram al sol, després ens cau una barrumbada tropical que ens deixa xops, i tot seguit fa una humitat sufocant i acabam amb una brisa nocturna ben fresqueta…

Els nostres amfitrions van aconseguir el seu objectiu: que gaudissim de vacances de les vacances! I es van dedicar a inflarmos de menjar i matxacarmos a preguntes, la seva curiositat és tan gran com el seu entusiasme. És molt divertit veure com els intriga tot i com perceben Europa des d’aquí: ens veuen com un mini continent, vell i glamourós, i a l’hora rígid i estantís…o així és com ens veim noltros? Ara ja no me’n record.

I ja tornats de Pauanui, ens juntam novament amb els fiolbaltasar! Next step: ruta Rotorua, Tongariro, Waitomo…haurem d’aturar en algun moment per fer les panades i els robiols! 

                 

Eixida pel nord de la Sud

A Nelson ens vàrem trobar amb na Paula, en Jose María i na Lola i na Sol, per a començar tots junts la segona etapa per la illa Sud: el parc nacional d’Abel Tasman. Férem nit a Motueka, a un backpacker molt xulo ple de viatgers de tot el món, i el dematí, cap el port de Marahau.

Pareixia que ens haviem de quedar a viure allà: duiem roba per a tots els climes possibles i menjar per a 4 dies, apart de 4 infantons…tota una aventura: noltros 4 duiem 50kg a les motxiles, incloent en Pepet. De fet, tothom ens mirava entre al.lucinat i desaprovatori. A Marahau agafàrem un water taxi: una barca que primer va per la caretera enganxada a un tractor i que després tiren a la mar, total! Fou una travessia mogudeta, però estàvem tan emocionats que tot ens era igual, menys la bellesa del lloc: platges d’arena daurada, fent frontera amb boscs d’un verd brillant i dens, illots, foques i mil ocells…

La barca ens deixà al primer refugi: Awaroa, davant d’un estuari on la màgia de les pujades i devallades de les marees era visible a tota hora. Sense electricitat, ni cuina, apart del nostre fogonet, pareixiem nàufrags de lux. El sen demà, ruta cap a Bark Bay: els homes, nins i motxiles en water taxi i na paula i jo a peu. Fou un camí preciós, per cales, boscs frondosos, ponts penjats, rierols i cants d’ocells non stop! A mig camí Vàrem tenir un ensurt: varem trobar un senyor ben gran que se trobava molt malament, pareixia un atac de cor. Com que estàvem fora cobertura, vàrem haver de correr a tope per arribar a bark bay i avisar el guarda, helicopter etc, etc….la història ha acabat bé!

El tercer dia, ruta cap al darrer refugi, Anchorage, el més nou i multitudinari. Aquest pic els homes van correr i noltros ens vam embarcar…però el temps va canviar, va començar la pluja i la fresqueta i vàrem haver de passar l’horabaixa fent foc, menjant, fent fotos i jugant, pas mal!

I ahir, bye bye Abel, amb molta pena…i bye bye família fiolbaltasar. Ells han començat la seva ruta sud/sud i noltros avui anam a una zona d’escalada, Castle Hill i demà ja volam cap a Auckland, a l’equador del nostre viatge. En gustau està en ratxa, i tenim nou vídeo:

https://www.facebook.com/gustau.gastalver/posts/10206647451573320

Pareix que això s’acaba i acabam de començar

Ahir descansàrem per la casa de Cristchurch, duiem un tute de 6h per tornar des de Wanaka, un poble que esta a la vora d’un llac preciós, a prop de la ruta de tornada des de Milford Sound. En arribar a Wanaka, feia un horabaixa fantàstic, i vem fer un capfico congelat. Capbussar-se a l’aigua dolça i nedar entre ànecs se fa estrany. 

El fi de la ruta sud-sud va coincidir amb l’inici de la pluja, però realment ens va importar poc…A la casa de christchurch en pep i na clàudia estan encantats; de tant en tant, en pep mos desapereix i el trobam aferrat a un ca, un moix o a na jasmine, la madona de la casa. I na clàudia s’ha fet super amigueta de les nines, n’ellie i na grace. Hem descobert que aqui deuen menjar diferent o tenen una genètica més bona que la nostra: les nines de la casa eren com a gigants devora de na clàudia!

 A noltros ens va tocar preparar l’escapada pel nord de l’illa: aconseguir compactar roba/menjar/estris diversos…

I avui iniciam segona etapa: hem arribat a kaikoura, un poble fins fa relativament poc dedicat a la pesca de balenes. Ara, però, ja no les maten, les exploten d’una manera menys violenta: els guiris feim aturada obligada aquí per embarcarmos per veure-les a la mar. L’èxit és segur: si no veus balenes, et tornen el 80% del preu del billet.

Hem tengut mala sort: la mar està molt moguda, seqüeles del cicló Pam…ens hem consolat veient la sesta tipica de la foca kaikourina: hi ha un parell de colònies de foques, però creiem que veurer-les seria complicat. Ben al contrari, estan desparramades per tot, devora la platja, devall d’una mata, al costat de la carretera…tan panxes!

I demà serà un gran dia: ens trobam amb els nostres amics Josemari i paula, que s’han animat a dur les seves dues bestioles, na sol i na lola, a l’altra punta del món. Junts, partim a fer el trekking d’abel tasman national park…però això ja serà un altre capítol!