Adéu, blog!!

Ja fa dies que hem tornat, però ens ha quedat pendent tancar aquest quadern de viatge, que quedarà com a part dels nostres records de Nova Zelanda. Han estat 5 setmanes intenses de descobrir un país que ens ha omplit el cor de bellesa. D’ençà que som a casa, molta gent ens ha demanat què ens ha semblat NZ, com ha estat l’experiència de fer un llarg viatge amb infants, si ho tornariem a repetir….i ens falten paraules per a explicar com de fantàstic ha estat! Ens passa com a na clàudia, que sols és capaç de dir “super bé!!”.

El temps que hem passat a Nova Zelanda quedarà gravat a la nostra memòria, ple de paisatges espectaculars: boscs, llacs, fiords, muntanyes (escarpades i dures, però també rodonetes i verdes, suaus turons esponjosos i roques punxagudes) volcans, gèisers, rius, aigües termals, coves amb cuques de llum, constel.lacions al cel brillant…I tot a l’abast, tot senzill! Ens ha faltat temps per rodar una mica més, i a estones, ens hauria agradat poder fer un trecking més llarg, una ruta en piraigua o en bici, o sortir a correr moltes hores; però compartir tots aquests records amb en pep i na clàudia no se pot comparar amb res de tot això, ja hi tornarem quan ens jubilem.

I no només això! Compartir l’experiéncia amb els fiolbaltasar ha estat una passada, és curiós viatjar en grup, perquè amb ells, vèiem i fèiem coses que tots sols no hauríem pogut. I no només perquè fossim més, sinó perquè inevitablement, ens obrien el nostre punt de vista, ens feien ampliar l’horitzó! Ara ho pens, i se me posa la pell de gallina…

  

I ha estat molt, molt gratificant compartir el viatge amb els que ens heu seguit, al blog o com fos…i ens heu fet arribar els vostres comentaris, missatges i telefonades. Ens hem sentit molt acompanyats i no vos podeu ni imaginar la il.lusió que ens feia saber que vos agradava llegir-mos…

Això s’acaba…el darrer post va quedar a la ruta per la illa nord: rotorua, whakapapa (volcà tongariro), taupo i waitomo. A Waitomo vàrem al.lucinar amb les coves plenesde cuques de llum, tan guapes i perfectes, que pareixien artificials! Na paula i jo vàrem fer de guiris intrèpides i vàrem fer un rafting amb donut per una part de les coves, a les fosques i per l’aigua ben fresqueta!

  
I acabada la ruta, tornàrem a Auckland! Des d’allà, vam anar a Piha Beach, una platja d’arena negra i surfers preciosa…

  
Els darrers dies ens vam dedicar a fer VACANCES de les vacanves: menjar molt (si, encara més)

  
Anar de compres…

  
I passejar per la city i voltants, veure kiwis (al zoo, al natural no ho hem aconseguit!)

  
I preparar el viatge de tornada, acomiadarmos de na sol, na lola , na paula i en josemaria, i la família Lang , els nostres estimats amfitrions a Auckland!

I, ja de tornada, gaudir de dos dies a hong kong, per menjar dim sums d’estrella michelin i flipar per darrera vegada amb el cutrelux hongkonita…

 
I c’est fini…

Un gran plaer! 

Anuncis

Avui partim cap a Mallorca

Avui a les 6 deixava els baltasar fiol a l’aerport. Després men he anat a correr pel barri, compra pa i xismes .I em fet el darrer berana, un poc desastros tots tenim polls, oooooooooooooooooooooooooh. Toco tratament multifamiliar.

Ja vos comentarem com ha anat. Es pollosos mos embarcam avui vespre a les 11:30 cap a Hong cong.

Vos pas enllaç del darrer video q he pogut fer.

http://youtu.be/d5ouqegLuY0

Tour per la Illa nord

Recollim la caravana dels Fiolbaltasar, i encetam ruta per la illa nord…tenim tal quantitat de fotos meravelloses d’aquests 7 dies, de tots els llocs que hem trobat: Rotorua, tongariro national park, taupo i waitomo, més tots els poblets, muntanyes i rius que hem trobat pel camí…Ells en caravana i noltros en tenda o caseta d càmping. Aquí també celebren Pasqua i els holidays park, fins ara bastant tranquilets, penjaven el cartell de no vacancies!

El primer dia partim direcció Rotorua, i pel camí aturàrem a Matamata, que és el meu nom maorí, I a més, és també un poblet famós per Hobbiton, els freakis del senyor dels anells ja m’entendreu!

    

Rotorua és famós per la seva olor a sofre, les seves aigües termals i gèisers i els seus llogarets maorís. Passàrem mooolt de temps en remull! Es fascinant veure que per qualsevol racó trobes forats fumejants i manantials d’aigua a punt de bullir, en pep-peixet va gaudir més que ningú!

      

De Rotorua, carretera cap al sud, a Whakapapa (nom maorí den Gustau, clar). Aquest és el poble dels volcans, i es troba enclavat ben endins del parc nacional del Tongariro. De cami cap allà, vàrem fer uns amics maorís ben peculiars i encantadors que ens van dir: “tell people in Spain that you’ve met real maori people”, plens d’orgull. I motius no els en falten: aconseguiren arribar a NZ, per ells Arotearoa, molts de segles abans que els colons anglesos!

       

Continuarà, segur, però un altre dia…